Matèries involucrades al Projecte «Refugiats d’ahir i d’avui»

Ciències Socials – Història

El principal objectiu és crear el context històric de la Història d’Espanya del segle XX. En un primer moment, es repassen les tres primeres dècades del segle per tal d’entendre l’adveniment de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. S’estudia amb profunditat la II República i la Guerra Civil, fent especialment esment a entendre l’evolució dels esdeveniments, els principals personatges, la participació i context internacional, els moviments obrers i antifeixistes, la implicació i els canvis socials de les dones. La metodologia parteix del treball de la memòria històrica, l’anàlisi de fonts primàries (textuals, audiovisuals, orals…) i l’estudi de la causalitat i de les conseqüències dels esdeveniments històrics: l’exili, la dictadura…

Llengua catalana i literatura

Treball sobre la literatura de l’exili; lectura de l’obra de Roc Casagran: Ara que estem junts, i realització d’una presentació que connecti els dos àmbits anteriors i d’un vídeo de memòria històrica centrat en la vivència de la guerra civil per part de les famílies dels alumnes.

S’inicia contextualitzant l’alumnat amb el que va significar el final de la guerra i l’exili per als escriptors i intel·lectuals catalans. Se’n treballen textos relacionats que després seran llegits en veu alta durant la sortida final.

Paral·lelament l’alumnat fa la lectura de l’obra de Roc Casagran: Ara que estem junts amb atenció especial al context històric que mostra la novel·la. Es reflexiona sobre la relació entre la història i la literatura. Posteriorment hauran de fer una presentació per grups en què comparin els fets històrics que descriu la novel·la amb la realitat històrica. En aquest treball també hauran de mostrar el testimoni d’algun familiar que expliqui les seves vivències o les de la seva família durant la guerra civil.



Llengua castellana i literatura

Treball sobre poetes de la Generació del 98 i la Generació del 27 que van viure la l’exili i la repressió de la Guerra Civil espanyola: Antonio Machado i Federico García Lorca. 

Encara que ens centrem principalment en la vida i l’obra d’Antonio Machado, tractem d’atendre no sols a la seva figura, sinó també a les persones que el van acompanyar cap a l’exili i els llocs pels quals va transitar. D’aquesta manera posem en relleu la importància que va tenir la seva mare, Ana Ruiz, i els emplaçaments que va seguir fins a acabar en Collioure. En primer lloc, els espais més pròxims, com l’hotel Majestic o la Torre Castanyer. En segon lloc, i de forma gairebé simbòlica, Portbou, com un espai crucial per a entendre, primer, la Guerra Civil, i, posteriorment, la 2a Guerra Mundial. Per últim, el viatge acaba a Cotlliure, últim poble on va viure el poeta i on es troba la seva tomba.

La intenció és que coneguem millor un autor o una autora no només per la seva obra, sinó per tot allò que el va envoltar i que expliquen un univers literari i les vicissituds històriques que li va tocar viure. Es visualitza el documental Los días azules de Laura Hojman a classe. L’alumnat, en tornar de la visita, crea un vídeo sobre un poema d’Antonio Machado i hi inclou imatges de la sortida. També escriuen cartes adreçades al poeta.

Llengües estrangeres

Estudi de la participació voluntària dels Brigadistes Internacionals i elaboració d’una carta des del front. Visionat de la pel·lícula Land and Freedom (Ken Loach)

Anglès: La seqüència didàctica combina el visionat de recursos audiovisuals, activitats de comprensió, exposicions i produccions escrites per aprofundir en el coneixement de les Brigades Internacionals i la Guerra Civil. L’alumnat treballa el vocabulari específic, analitza diferents perspectives del conflicte i participa en debats per desenvolupar el pensament crític. També coneix el paper dels brigadistes, incloent-hi la participació de les dones, a través de materials explicatius i testimonis orals. Finalment, aplica els coneixements adquirits mitjançant una activitat d’escriptura creativa que afavoreix l’empatia històrica, la contextualització dels fets i el desenvolupament de les competències comunicatives.

Francès: s’introdueix el tema dels Brigadistes amb un article informatiu on s’ha de col.locar al bon lloc paraules clau proporcionades en desordre.  Es fa una tria selectiva de paraules útils en el context que ens interessa, amb el fi d’introduir i/o ampliar els coneixements lexicals relacionats amb aquest fet històric ja estudiat a la matèria de ciències socials en català. A continuació, es visiona els testimonis de dues dones franceses que van formar part de les Brigades Internacionals: la Lise London, una heroïna de la lluita antifeixista, i la Juliette Ténine, infermera voluntària al front. Finalment i per tal d’ajudar els alumnes a projectar-se en la redacció d’una carta escrita per un/a brigadista, es llegeix en veu alta cartes reals escrites des del front amb l’objectiu d’apreciar-ne tant el contingut com el to.

Alemany: Vam engegar l’activitat amb la lectura d’un text en alemany sobre els brigadistes d’aquest país. Vam conèixer la seva particular idiosincràsia: el fet de provenir d’un estat sota el règim nazi i la cruenta realitat de no poder tornar a casa seva en acabar la guerra civil espanyola. A partir d’aquí, vam treballar el vocabulari específic i en vam fer la comprensió lectora.

Per connectar millor amb el costat humà, vam visionar fotografies de brigadistes, tant homes com dones, que van venir a lluitar. Finalment, com a preparació per a l’expressió escrita (la redacció d’una carta), vam llegir fragments de testimonis concrets de soldats i infermeres alemanys. El nivell de llengua del text original era complex, per aquest motiu vam utilitzar les traduccions al castellà de María Isabel Esteve Torres de l’obra de Max Schäfer, “Spanien. Erinnerungen von den Interbrigadisten aus der BRD”, fet que ens va permetre apropar-nos directament a les seves vivències. Finalment amb l’ajuda d’una d’una llista de control i de recursos lingüístics en alemany, l’alumnat va escriure una carta posant-se ne la pell d’un soldat brigadista o una infermera brigadista.



Filosofia i Cultura i Valors ètics

Reflexió sobre el compliment dels drets humans; treball sobre el “dret d’asil”, visió d’algun documental sobre testimonis de refugiats a l’actualitat. Durant els últims anys, hem col·laborat amb la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi.