Tomás Escriche

Tomás Escriche i Mieg (Bordeus, 1844 – Barcelona, 1935) va néixer a França, però va passar la seva infància i primera joventut a Madrid, on es va llicenciar en Ciències Físiques a la Universitat Central. Després d’un breu pas per la Universidad Libre de Oñate, on va aprofitar per formar-se en tècniques docents innovadores. 

El 1876 va aprovar les oposicions de Catedràtic d’Institut essent enviat a la càtedra de Física i Química de l’Institut de Guadalajara on va estar-s’hi nou anys, des del 1876 fins el 1885. A Guadalajara va fundar amb altres intel·lectuals l’Ateneo Científico, Literario y Artístico. És a Guadalajara on comença a dissenyar aparells científics que li per havien de permetre millorar les seves explicacions. El 1883 publica i comença a distribuir un catàleg (Escriche, 1883) amb els 26 instruments que havia inventat fins aquell moment. La seva preocupació no era proposar nous instruments científics, ni menystenir els que ja existien als gabinets dels instituts, proposava aparells que eren més barats que els que provenien de l’estranger i amb els quals els seus alumnes podien experimentar més fàcilment. 

El 1895 guanya el concurs de trasllats per anar a la càtedra de l’Institut de Bilbao, on va dirigir l’estació meteorològica de l’Institut, reformant-la completament. Quan el 1900 marxa de Bilbao cap a Barcelona es nomenat catedràtic perpetu d’aquella plaça. 

El 1900 va guanyar la plaça a Barcelona, en dura competència amb 15 catedràtics més que optaven a aquesta plaça. La competència va ser duríssima tot i què Escriche tenia de la seva part el favor d’Eduardo Bennot, ex ministre republicà, que va demanar per carta a Marcelino Menéndez Pelayo que votés a favor d’Escriche. Molts eren els mèrits acumulats en aquell temps per Escriche que va guanyar la càtedra a Barcelona, treballant a l’actual Institut Jaume Balmes fins al 1918, quan es va jubilar als 74 anys; del 1913 al 1916 en va ser el director amb Hermenegildo Giner de los Ríos com a secretari.

A Barcelona va continuar la seva activitat científica, que li va permetre ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmica de Ciències i Arts de Barcelona el 1900, representant a l’Acadèmia en la Junta Provincial de Reformas Sociales de Barcelona;  i a la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales el 1906. En l’àmbit social, també és destacable la seva membressia activa en la Liga Antiduelista, una associació que pretenia acabar amb la celebració de duels d’honor, de l’Asociación contra las corridas de toros, i de la Junta Provincial de protección de la infancia de Barcelona.

Durant tota la seva carrera compagina l’interès per la didàctica de la física amb l’interès per la filologia, arribant a publicar uns quants volums dedicats a aquesta matèria (veure llistat de publicacions) i dedicant part del seu temps docent a la llengua francesa. De la seva estada a Guadalajara en destaca el seu interès pel Volapük. El Volapük és una llengua artificial creada pel sacerdot alemany Johann Martin Schleyer el 1879, pretesament per convertir-la en llengua universal. Aquesta proposta va ser acollida amb molt d’interès entre els intel·lectuals que van fundar l’Ateneu a Guadalajara, i durant una dècada la ciutat es a convertir en la capital mundial d’aquesta llengua. Quan es trasllada a Bilbao manté l’interès pel Volapük, però l’èxit momentani de l’Esperanto com a llengua universal a partir de la proposta de Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887 fa decaure el seu interès pel Volapük.

Escriche va publicar diversos manuals docents de Física i Química que van acumular edicions durant els anys. Però la innovació més important que aporta a la docència de la física i la química és el disseny d’instruments científics per a la docència. A la col·lecció d’instruments científics de l’Institut Jaume Balmes hi ha alguns dels instruments que va dissenyar, i també se’n poden trobar en els instituts on va ésser destinat prèviament. 

L’any 1900 va presentar a l’Exposició Universal de París uns quants d’aquests aparells amb l’objectiu d’internacionalitzar la seva feina. Un d’ells és el Selenurium o Selenuri, que servia per explicar les fases de la Lluna, i que podem veure a la vitrina. 

En el fulletó que distribuïa a París l’explicava de la següent forma: 

Per a representar les fases de la lluna mitjançant un focus lluminós cal tancar els porticons, cosa que compromet l’ordre en una classe força nombrosa, sobretot si els alumnes són nens. A més, els que estan una mica més lluny de l’aparell tenen dificultats per adonar-se del fenomen quan la foscor segueix la plena llum del dia.

És cert que podem utilitzar els raigs solars per mostrar les fases i produir eclipsis. Però el sol no sempre penetra a l’aula de classe a l’hora desitjada i, a més, els reflexos difusos il·luminen massa l’hemisferi que hauria d’estar completament fosc.

Vaig imaginar-me, fa uns vint anys, un dispositiu que no tingui cap d’aquests inconvenients, i que des d’aleshores s’ha generalitzat, sobretot als nostres instituts, però que amb prou feines es coneix fora d’Espanya.

L’ombra està clarament representada per dos casquets negres, aplicats als globus terrestre i lunar però independents. El casquet terrestre roman invariablement fixat a la vareta que corona el pedestal, però el globus terraqüi pot girar lliurement, cosa que permet observar l’alba i el capvespre a diferents parts del planeta. El casquet de la Lluna, durant tota la seva revolució sinòdica (temps que necessita un cos del sistema solar per a tornar a la mateixa posició respecte del Sol des del punt de vista d’un observador terrestre), es manté sempre paral·lel al de la Terra, per mitjà de dues excèntriques les varetes de les quals acaben en dues manetes a la part inferior de la vareta que porta aquest casquet. Per tant, l’ombra de la bola que representa la lluna no gira més que la del globus terrestre, però aquesta bola, fixada sòlidament des de dalt a la vareta exterior, fa una volta sobre el seu eix durant cada revolució, representant constantment el mateix hemisferi cap a la terra. Una agulla col·locada al costat del mànec, sobre la prolongació de la vareta horitzontal que porta la lluna i el seu casquet negre, indica en un quadrant les fases de la lluna, els dies del mes lunar o sinòdic i les hores en què el satèl·lit passa a prop del meridià cadascun d’aquests dies.

Per evitar ombres naturals a la part il·luminada dels dos globus, que poden perjudicar lleument la claredat de les fases, és bona idea orientar aquesta part cap a una finestra. Aleshores se suposa que el sol és fora d’aquesta finestra, a una gran distància del dispositiu (unes 400 vegades la distància de dues boles).

Veiem com és de fàcil, mitjançant aquest dispositiu, no només explicar als nens les fases de la lluna, sinó també fer-los notar les principals particularitats de la revolució del nostre satèl·lit.

L’Institut havia comprat alguns dels instruments creats per Tomàs Escriche abans que ell s’hi incorporés, alguns dels quals es troben a la col·lecció d’instruments científics tot i que en no massa bon estat. 

Publicacions de Tomás Escriche i Mieg

Publicacions de lingüística: 

Curso elemental de lengua francesa. Bilbao (1890-1891). En 2 volums.

Reforma de la ortografia castellana. Bilbao: Tip de C. Lucena (1890).

La enseñanza de las lenguas. Madrid: Imp. De Manuel G. Hernández (1882). 

La lengua universal. Madrid: Tip. El Correo (1888).

Arte de lectura. Barcelona: Impr. De Pedro Ortega. (1903).

Método racional de lengua francesa: seguido de una colección escogida y ordenada de trozos de literatura para traduir y componer. Guadalajara: Imprenta y encuadernación provincial.  (1885-86). En 2 volums.

Colección de diálogos con numerosos modismes de los más usuales y trozos escogidos de literatura francesa (segunda parte del método racional de lengua francesa). Guadalajara: Imprenta y encuadernación provincial (1888) (amb Francisco Fernández Iparraguirre).

Nociones de gramàtica general aplicades especialmente a la lengua castellana, utilísimas para perfeccionar el conocimiento de este idioma e indispensables para servir de introducción al estudio de cualquier otro. Guadalajara: Imprenta y encuadernación provincial (1884). (amb Francisco Fernández Iparraguirre).

Ejercicios linguales de pronunciación francesa: para adquirir en brevísimo tiempo la soltura de lengua que requiere una pronunciación correcta y franca. Guadalajara: Establ. Tip. Provincial. (1881).

Publicacions de física i química: 

Explication de qualques appareills d’enseignement. Barcelona: Pierre Ortega (1900).

Elementos de física: precedides de breves nociones de mecànica y metereología. Barcelona: Ortega (19??).

Elementos de química. Barcelona: Imprenta de Pedro Ortega (1905).

Programa para los exámenes de física y química: formado con arreglo a las obres de texto publicadas por Tomás Escriche y Mieg. Barcelona: Impr. De Pedro Ortega (1895). 

Ensayo de reforma de la segunda enseñanza. Madrid: Tip. De Manuel G. Hernández. (1886).

Catálogo explicado é ilustrado de los instrumentos de física y de cosmografia. Guadalajara: Impr. Provincial (1883). 

Proyecto de un plan de estudios de segunda enseñanza. Barcelona: Impr. Pedro Ortega (1897).

Elementos de física y nociones de química. Barcelona: Imp. De Pedro Ortega (1891). 

Programa de física: elementos. Barcelona: Imp. De Pedro Ortega (1907). 

Compendio de física y química. Barcelona: s.n. (1904). 

Nociones de química orgànica. Barcelona: Antonio J. Bastionos; Madrid: Vda. De Hernando y Ca. (1895). 

Bibliografia: 

Calero Delso, Juan Pablo. “Tomás Escriche y Mieg. Diccionario Biográfico de la Guadalajara Contemporánea.” Publicació online. Disponible a https://bioguada.blogspot.com/2013/11/tomas-escriche-y-mieg.html (Data d’accés 24/6/24)

Escriche y Mieg, T.,(1883), Catálogo explicado e ilustrado de los instrumentos de Física y Cosmografía inventados por D. C. Tomás Escriche y Mieg, catedrático de Física y Química del Instituto de Guadalajara, Guadalajara. Imprenta y encuadernación provincial.

Escriche y Mieg, T. (1900). Explication de qualques appareills d’enseignement. Barcelona: Pierre Ortega (1900).

Leal Pérez-Chao, Juan i Menasanch de Tobaruela, Ramón (2018) “Aparatos del professor Tomás Escriche Mieg en el Instituto de Guadalajara”. Cátedras y Gabinetes, 3,  p. 26-34

López-Ocón, Leoncio (2015) Una biografía sobre el catedrático de Instituto de Física y Química Tomás Escriche y Mieg (Burdeos 1844-Barcelona 1918). Publicació online. Disponible a: https://leonciolopezocon.wordpress.com/tag/angel-zamoro/ (Data d’accés 25/6/24).

Zamorano Moneda, Ángel, D. Tomás Escriche y Mieg (1844-1935). Profesor de segunda enseñanza 1869-1918, Diputación Provincial de Badajoz, Badajoz, 2015.

“Tomás Escriche Mieg” (Agost, 1915). Enciclopeida Universal Ilustrada Europa Americana. Ed. Espasa-Calpe, vol. 20, Enri-Espan, p.927.

https://www.racab.cat/academia/academics/academics/historics/escriche-i-mieg-tomas/ (24/6/24)